Fa molts anys que pujo a Cantonigròs, i que participo activament a la Festa Major. A poc a poc he anat fent una estreta relació amb la gent i el poble.
Tot va començar animant als amics dels xalets i als seus fills, a participar activament a la cercavila. Això va portar a fer els primers elements de festa amb materials molt simples: Un dau d'escuma de 60cm que anava fent tombs entre la gent i una cuca de tela molt simple feta amb una caixa de cartró i que va durar molt poquet.
Baixavem disfressats i participant de la festa fins que el cos ens deia prou.
Vaig fer nous elements de festa per la cercavila: 2 titelles, 1 gegantó fet de roba i una cuca nova, més gran i més forta, que podia portar més nens a sota.
Amb el pas dels anys la relació amb la festa va ser més estreta i va obrir camí a la col-laboració dels joves del poble. L'Ester Pujolriu, forma part d'aquesta història quasi des de els inicis.
Amb aquesta il·lusió va nèixer l'any 1981 : "el Drac". Es va fer per intervenir en la cercavila i els actes de carrer. Estava fet de materials reciclats, i va ser construït a la placeta dels Xalets que es poden veure a peu de carretera, arribant a Cantonigròs en direcció a Rupit.
Vaig fer-ne el disseny i vaig convèncer al Quico de "Cal Carreter" per treballar i soldar tota l'estructura. En Cesc Admetlla va ser un entusiaste del projecte i el primer conductor del Drac. En Marc Admetlla va ser un dels conductors i en Pau Sala va ser responsable del seu manteniment i conducció durant uns anys.
Un dia no el vàrem veure més. Voldria pensar que va marxar a descobrir noves festes i a trobar parella..... si més no és el millor final que puc imaginar-me. ------ CONSTRUCCIÓ: 1 Bicicleta i 2 rodes de bicicleta petites soldades. Estructura feta amb varilla de ferro soldada. Recobriment amb tela metàl·lica. Plataforma interna de fusta per ubicar-hi: 1 bateria de cotxe un equip de so i un altaveu. Llums antiboira frontals i al darrera. LLum intermitent a la cua Interruptors integrats al manillar. Motor de netejavidres de cotxe i bidó d'aigua per llançar aigua per la boca. Flaixos interns dins l'estructura i a la boca. Sirena a la boca i claxon. Cap de fusta i paper encolat. Ulls amb 2 platets de fira. Boca mòbil accionada des de l'interior de l'estructura. Molles de rentadora per controlar el balanç del coll muntades des del centre de la bicicleta als laterals del manillar. Recobriment amb roba. Les ales i la cua amb escuma de matalàs. Suports de ferro a la boca i al frontal per portar pots de fum. I.... molta imaginació per fer-ho funcionar tot.
La nostra seu social era el bar d'en Joan Canal. Hores i hores de sobretaula, fent projectes de tota mena i fent volar la imaginació. No hi ha paraules per agrair la seva ajuda i el seu entusiasme en tots els nostres projectes.
El 1984 neix timidament l'emissora de televisió amb la col·laboració de TV Cardedeu i d'en Joan Espunya.http://www.youtube.com/channel/UC7m9UzavT_ky-Eee5_qzUBw?feature=watch
En Cesc Admetlla és el creador, càmera, editor d'imatges i l'anima de la TV. El 1988 amb la col·laboració i l'esforç de tot el poble comprem una emissora. Unes imatges aèries de Cantoni obrien la programació i una animació del drac ens deia que aquella era una televisió nostra.
Va emetre durant uns anys i va deixar de fer-ho per problemes tècnics. Llàstima! era una bona eina de comunicació.
Ara, ja tenia ajuda de molta gent. Això va fer que cada vegada es fèssin més propostes: Guarnir els carrers, fer Jocs de cucanya, tallers de capgrossos, una casa del terror als baixos de Ca la Palmira " abans de ser botiga" l'any 1979 (?) L'any 1987 fem entrepans, de pa de motlle vegetal i coca de Rupit amb xocolata calenta a l'envelat. Huuuum! que bo estava! ".
Els guanys els vàrem donar per ajudar a la construcció dels gegants. No era molt, però tots els que vàrem participar-hi ens sentim contents d'aquest fet.
La discoteca a l'envelat "1987" amb l'ajuda d'en Pere Galobardes que ens va deixar els equips de so.
Els capgrossos que ens vàren donar a l'Altura i que vàren sortir durant uns anys a la cercavila.
El 1988 tinc la sort de fer pujar la Garsa de Sant Feliu de llobregat i amb la salutació del drac de Cantoni que li dona la benvinguda, inicia el correfoc per tot el poble. Quina espectacularitat i quin entusiasme per part de tots els que vàren pujar! No ens vàren cobrar res per l'actuació, i... es just que tinguin un petit racó en aquesta història.---- = si els voleu contractar: garsasf@yahoo.es http://www.bestiari.cat/
Escales amunt i avall del poble, demanant permís per pujar a les cases i penjarhi de tot.
Cintes a l'esglèsia. ( El mossen i la Rosa "carregats de paciència"... ens deixaven fer). Arcades amb boixos, robes de colors i vent i pluja que ho desfeia tot.Tot no, perquè això va portar-nos a crear uns lligams d'amistat que avui en dia tots recordem com uns moments màgics i plens de records compartits amb les nits plenes d'estrelles i coca de Rupit a la matinada.
Els primers intents de tenir uns gegants propis i el desitg de tenir-los començava a germinar.
Tot-hom participava si els hi demanava ajuda! Els caramels per llençar-los a la Cercavila? Ens els donava la Montserrat !... I els nens, se'n feien un fart!
Material, martells, tissores, cordill, fustes, escales. Tot acabava sortint d'un lloc o altre.
Què hi ha més bonic que la participació i l'entusiasme de les persones per aconseguir una fita?
Jo crec que tot Cantoni ha tingut una implicació més o menys directa amb aquests projectes una mica esbojarrats.
Un fet que em va fer molta il·lusió, va ser que després d'uns anys de no fer-la sortir i pensant que ja no existia vaig trobar que al Call uns joves de Cantoni estàven netejant i repintant la Cuca. Em vaig posar molt content de veure que encara tenia vida per sortir a la cercavila i els hi agraeixo el fet.
I.... LA FESTA ES FA MÉS GRAN ! 1992 Aquest any en Tonigròs fa el primer pregò. En Pere Sala ben farcit i maquillat enceta la festa.
Després d'uns anys sense comissió de festes, La Festa Major va tornar arrencar amb força renovada. Això va suposar muntar una nova casa del terror al soterrani d'en Ramón Codina. Molta feina,molta gent engrescada i molts crits dels participants.Unes bones cues per entrar i una gran afonia dels actors.
Els carrers es guarnèixen a poc a poc amb iniciatives que afegeixen nova empenta a la festa.
Les Olimpiades, l'Infern, La Blancaneus, Els estols d'ocells del carrer Sant Bartomeu, els caramels, L'auca, L' iglú de can Pi. Les actuacions de Cal Traginer
( Realment memoràbles) Amb els toreros, els mexicans etc. S'afegien a la festa i li donàven color.
I.... com no recordar, " La Rumba de Cantoni " que ens va fer vibrar a tots,
El 1996 amb tota la solemnitat que calia es presenten en societat en Toni i la Margarida. Els nostres Gegants!!
Va haver de passar molt temps, reunions i visites a geganters per aconseguir-ho. Per fi ja eren entre nosaltres!!. Aquell dia, vaig tenir la satisfacció de rebre una reproducció preciosa d'en Tonigròs, que guardo amb la satisfacció d'haver format part de la seva història.
1997- Guarnim el carrer.
El Mar.
Quins records més entranyables! Els nens retallan peces de porexpan i pintan-les, tot-hom participant de la festa. Cosint el pop per penjar-lo a l'entrada, penjant cintes, peixos, obrint les cases per muntar el " Ciutat de Cabrera", l'Ajuntament , el far, la platja, etc. i.. , No hi podia faltar, quina tormenta més oportuna!
Ens portaven els peixos des de el carrer Sant Bartomeu!!
La llum ens la va muntar en Carboneres a qui tinc d'agrair la seva ajuda en moltes ocasions. El carrer de nit estava preciòs.
Vàrem guanyar un premi i tots estaven ben cofois de l'esforç.
Jo, continuo pensant, que tots els carrers que vàren guarnir el seu espai es mereixen el reconeixement de la seva contribució a fer la festa més gran. I que el millor premi, era caminar pel poble i veure una festa viva i plena de color amb l'esforç de molta gent. Això si és important!
Va ser muntant la decoració del carrer del mar quan vaig conèixer en Carles Gabaldà i això ens va portar a encetar una bona sintonia de treball i de creació, que va enriquir els espais.
Hollywod... La selva. Un esclat de festa omplia tot el poble i això ens feia vibrar a tots. Quins projectes més plens d'esforç per part de tot-hom!
ACTUACIONS ALS CARRERS : 1997- Ja tenim alcalde i fem un casament.
L'Eduard Codina i la Rosa Galdón es casen. Je, je. Quin espectacular muntatge! ens hi vàrem posar amb tots els sentits. Que bé estava en Climent vestit d'alcalde! I que guapos i guapes anavem tots, i que bo estava el pastís de noces!
Més tard a la font del faig. Empadronem tot el poble. En Pep Mª ens va ajudar amb el so i la comissió amb els equips en totes les actuacions.
1998- Això és Hollywod ! El bo el dolent i els altres de la pinicula.
Un espectacle amb música en directe amb ajuda del Marc Codina. l'Aleix Puig i en Pau Sala. Com sempre Vaig tenir la sort de tenir uns bons actors i una col·laboració extraordinària.
El pica pica de fi d'actuació va anar a càrrec del super- Je, je.
1999- La selva arriba a la decoració del carrer, i amb ella, l'espectacle més esbojarrat de tots. Tarzan i la tribu dels Okamakos ens porta un seguit de sensacions divertides. Amb una Jane memorable que ens parla amb italià. I uns Okamakos molt enfadats que deixen ben mullada a la Pepita. Glup,glup.
Ens ho vàrem passar d'alló més bé i tot-hom ens va ajudar a fer fora aquells exploradors malvats portant animals de tota mena.
Gràcies a la familia Punti per tota la seva ajuda,i en Joan Crosas per l'excavadora.
L'any 2000 vàrem fer l'espectacle de carrer: Festa Major. En nyigu i en nyagu dos pallassos trempats ens portaven una història de la Festa Major molt especial. En Gerard Codina i en Guillem Roma vàren fer de les seves. Com sempre, l' Albert Codina va ruixar tothom amb uns quants sifons. l'Eduard fent de malvat bruixot, intentant fer de tot per trencar la festa.
El 2001- Muntem una nova casa de la por, amb més mitjans i més efectes. Tornem a posar potes enlaire el soterrani d'en Ramón.
Posar les mans en una galleda per agafar un cuc és el que més por feia als participants, je je.
Cues crits i corredisses vàren omplir de nou les nits de Cantoni i ens ho vàrem passar d'allò més bé.
Tot i que ultimament no he fet molts projectes. No he deixat de col·laborar en petites coses.
El 2006 la comissió em va proposar de fer el pregò i us asseguro que va ser una experiència certament bonica. Com sempre, vaig tenir al meu costat una colla de gent que em va ajudar a fer-lo.
Els músics van ser : Pere Galobardes a la percusió. Arnau Jordà a la trompeta. Artur Orts al teclat. Lluís Pi Guitarra i veus. I molts amics que vàren llençar confetti i caramels durant l'actuació.
Espero que amb tots els nervis i improvitzacions d'última hora us fes arribar amb prou calidesa la meva estimació per tots vosaltres.
Avui és festa és Festa Major....Estem de gresca i tenim un porró.
2010- De nou, una proposta de festa. Decorar l'envelat i ambientar el poble.
Ja veuerem com sortirà tot plegat. Però si més no...Segur que ens ho passarem bé.
Molta gent a participat en tota aquesta història tinc una llista de noms que supera els 100. ( quanta gent !!) La podeu veure una mica més avall i si tot va bé aviat afegiré anecdotes i fets que vàren passar mentre feiem tot això espero que siguin prou divertides. SIAU
Joan Rovira.
